La partida d'escacs s'assembla a la vida, un joc en el qual tots som peces que anem movent-nos en la incertesa, combinant errors i encerts, lluitant pel difícil èxit fins al final.
La partida d'escacs s'assembla a la vida, un joc en el qual tots som peces que anem movent-nos en la incertesa, combinant errors i encerts, lluitant pel difícil èxit fins al final.
I aquesta partida, la del joc i la de les nostres vides, narra una història que aquest llibre ha volgut explicar en el que va ser l'edat d'or del nostre escacs entre 1954 i 1979, l'anomenat "boom" dels escacs grancanari.
Però no és un llibre d'anàlisi de partides a l'ús. A l'autor li interessa més la vida social que va envoltar als escacs, els avatars polítics als bars i clubs dels escacs durant el franquisme i la transició. Personalitats emblemàtiques de l'època com Fernando Sagaseta, Pedro Lezcano, Germán Pirez, Juan Marrero Portuguès, escrivien la història de Las Palmas alhora que es reunien per jugar al parc San Telmo o al Cercle Mercantil.
L'obra de la Caixa Insular d'Estalvis portaria als escacs des de les escoles als èxits nacionals i internacionals, però Sagaseta o Pirez de vegades van haver de jugar a la presó.
Va ser una època de desenvolupament turístic i immobiliari, de molts diners. Però en aquest somni compartit, mentre uns construïen edificis, altres componien poemes.
