Els meus genials predecessors 5

Tres personatges fascinants, molt més enllà de la seva condició d'escaquistes, van ser les grans estrelles de l'esport mental entre 1975 i 2005.

El més jove, Gary Kaspàrov, radiografia en aquest llibre amb la seva habitual precisió i brillantor l'obra dels altres dos, Víktor Korchnoi i Anatoli Karpov, que tant li van ensenyar.

Aquestes tres K tenen en comú una vida novel·lesca, ia més representen tres maneres d'entendre la vida a l'extinta URSS: Korchnoi i els dissidents; Karpov i la vella guàrdia del Kremlin; Kaspàrov i la perestroika.

Però si parlem només d'escacs, els tres són mites. Ningú qüestiona que Karpov i Kasparov estan entre els cinc millors de tots els temps. Korchnoi no va ser campió del món perquè els seus millors anys van coincidir amb els de Bobby Fischer i Karpov, però encara avui, baralla amb l'elit en una gesta de longevitat esportiva.

El lector gaudirà en aquestes pàgines de molts dels combats més memorables mantinguts en el tauler durant l'últim quart del segle XX, així com de les valuoses aportacions i interpretacions de Kasparov. I, quan arribi a l'última pàgina, probablement d'estimar injust que els escacs no s'escrigui amb K.